Federico García Lorca (1898-1936) va ser un dels escriptors més importants de la literatura espanyola del segle XX. A banda de la poesia, va conrear el teatre, sovint adreçat a l'educació i la regeneració del poble. La seua particular manera de veure les coses, fruit de les experiències rurals i urbanes, va inspirar dissenys escenogràfics d'una gran riquesa estètica i formal. Amb la col·laboració d'artistes com José Caballero, Manuel Fontanals, Siegfried Burmann o Santiago Ontañón, les produccions de Lorca van eludir els muntatges tradicionals i van apostar per treballs més sofisticats. Des de les representacions del grup ambulant La Barraca fins a l'estrena dels èxits comercials, la seua escenografia sempre es caracteritzà per ser subtil i innovadora. En aquest treball s'analitzen els projectes originals de Bodas de sangre (1933) i Yerma (1934), així com altres escenificacions posteriors a la mort de l'autor. A través de la compilació de material documental i de l'elaboració de plànols i models tècnics, s'ofereix una visió completa de cada proposta, atenent els criteris de disseny i els processos constructius. En síntesi, l'estudi palesa com, per mitjà de l'arquitectura i les arts plàstiques, l'escenografia va ser capaç de materialitzar cada un dels espais recollits en les obres lorquianes
Opener